Terrassa, Minyons i castells.

Terrassa, Minyons i castells.

Dibujo

Diumenge es va celebrar la 36a. Diada dels Minyons de Terrassa. Una diada brillant, tant pels castells fets com per la presència de públic i el ressò mediàtic. L’elecció de l’escenari (la plaça Vella) es va mostrar encertada i va permetre acollir un públic molt nombrós, més del que hi cap al Raval de Montserrat, el lloc tradicional de les actuacions malves.

Dos dosos de nou amb folre i manilles, dos pilars de vuit amb folre i manilles, dos quatres de nou folrats, dos tresos de nou també folrats, un tres de deu amb folre i manilles carregat i un intent de quatre de deu amb folre i manilles van fer de la diada una exhibició de castells espectacular, la més important feta mai a la ciutat.

I cal tenir present que bona part del públic que omplia la plaça era de fora de Terrassa. Castellers d’altres colles, aficionats als castells, però també gent d’entitats terrassenques mobilitzades per la Colla dels Minyons, terrassencs amb lligams amb la Colla, aficionats locals i també la gent de les pròpies colles. Entre tots omplien la plaça a vessar.

Malgrat aquest mirall cal un toc d’atenció per no quedar-nos amb una imatge equivocada. La ciutat no valora massa els castells. Malgrat que els Minyons són capaços d’omplir el Raval o la plaça Vella, no passa el mateix quan el reclam són “només bons castells. Així, aquest setembre en la diada de l’Avi Miró, el Raval de Montserrat era buit tot i un cartell espectacular; es va fer 3 dosos de vuit folrats, 2 cincs de vuit, 3 tresos de vuit entre d’altres castells. No eren gammes extres, però eren grans castells.

Aquests 35 anys de “patrimoni de la ciutat” han portat els Minyons a ser reconeguts fora, però encara tinc la sensació que la ciutat no valora prou el fet casteller, que malgrat tot el que s’ha fet els castells no deixen de ser una activitat que encara no forma part de l’esperit terrassenc. Jazz i hoquei, fins i tot indústria tèxtil si que representen la ciutat, però castells?

L’administració municipal vol i dol. Sembla que no acaba de valorar prou els castells i les actuacions que es fan. I encara és més difícil que sàpiga tractar de forma diferenciada cada colla de la ciutat. Si, totes dues colles fan castells, però aporten un valor diferent a la ciutat. Aquest tracte igualitari a les colles ja s’ha trencat per part de elements com el diari de Terrassa, que finalment ha descobert que no cal la simetria permanent per tractar bé els castells. Només cal entrar al web municipal per veure que a terrassa-turisme els castells es poden perdre, o que encara no formen part destacada de l’oferta cultural de la ciutat.

I encara falla una altre peça important. Hi  ha manca de suport del teixit empresarial i econòmic de la ciutat. Trobar patrocinadors és una tasca molt difícil, trobar grans patrocinadors és una tasca encara més difícil. Cal recordar que grans patrocinadors dels Minyons han vingut de fora com el Corte Inglès o Sant Miquel del Fai. Cal agrair l’esforç  dels patrocinadors actuals en temps difícils, i cal demanar més implicació de tots plegats, la feina no ha fet més que començar.

Joan Pont i Montaner

http://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Pont-Montaner/