Sortida a la Pica d’Estats.

Sortida a la Pica d’Estats.

IMG-20160727-WA0022

Quan es varen saber les activitats de Social, a casa ho varem tenir molt clar, al calendari de la cuina, ben marcat el cap de setmana del 9 i 10 de Juliol, Pica d´Estats.

Tot arriba, la motxilla feta , ens espera amb sort el primer tres mil, per qui s´estrena a l´alta muntanya.

El responsable, l´Oscar González “Huesitos”, ens convocava a les 10 a l´estació d´autobusos, per qui vulgui pujar en comitiva, el segon punt de trobada és Àreu al migdia de dissabte i sinó quedem per trobar-nos tots els Minyons per fer acampada al final del segon llac.

IMG-20160727-WA0021

Nosaltres sortim sols, parem a mig camí a esmorzar, el Martí està feliç, gaudim del viatge i al migdia arribem a Àreu, parem a comprar pa per sopar i ens trobem amb la família Molgosa, venen tots 5 i dos amics del fill gran. Quina patxoca.

Enfilem la pista forestal amunt i finalment després de 9 km. arribem a l´aparcament del refugi de la Vall Ferrera.

Dinem, al costat del cotxe, per pujar amb una mica menys de pes, i carregar les bateries …. com diu la cançó “el camí fa pujada i jo vaig a peu…”.

IMG-20160727-WA0013

El camí comença per una pista forestal que aviat deixem per enfilar cap al refugi de la Vall Ferrera, 15 minuts per escalfar. Bevem aigua ben fresca i amunt, son les 2 del migdia, cau un sol de justícia i tenim unes 4 hores de camí. Sortint del refugi, anem tots drets per la dreta del mateix, i amunt i amunt, el camí es estret i costerut.

Sorpresa, el Martí es troba un company de classe, baixen de la Pica d´Estats amb el seu pare, no l´han feta, hi ha molta neu i no duen ni grampons ni piolet. Uf….nosaltres amunt, en veu alta parlem d´aquest fet i jo per dintre no ho veig clar. Pugem amb la família Molgosa, els grans van gravant un vídeo, estan al·lucinant.

IMG-20160727-WA0014

De cop som dalt d´un esperó i tal com recordava, hi vaig pujar fa 25 anys amb la Idoia, el camí gira cap a l’esquerra i va planejant, un indicador de ferro ho diu ben clar… Pica d´ Estats.

Cada hora faig parar al Martí, 5 minuts una mica d´aigua i som-hi , no parem de parlar, està feliç i content… el sol apreta, després d´una baixada una mica compromesa, travessem el riu, hi ha molts excursionistes buscant l´ombra dels darreres pins negres, el paisatge, es canviant, comença l´alta muntanya, una forta pujada que mai s´acaba i arribem al primer llac. El voregem per l´esquerra. Tenim la Pica d´Estats al davant, alta, imponent… una altra forta pujada i arribem al segon llac. Ens trobem amb en Bernat Carles, el seu fill Arnau i una neboda.

IMG-20160727-WA0015

Finalment arribem a la fi del segon llac, brutal. Plantem la tenda, ens instal·lem i cap a l´aigua, uf…. només es banyen els nens, l´aigua està molt freda.

Va arribant tothom.… La família Molgosa al complert i els amics del fill gran, el Bernat Carles, l´Arnau i neboda, El “Bubu”, el “Huesitos”, el Viveros, l´Eduard Badiella, El Nani, en Barto, el Santi Bordonaba, la Dolors , en Cegri, la Míriam i el Xavi Vilanova, el Marc Ferrer, i la Noemí.

IMG-20160727-WA0016

El nostra Serpha particular (El “Huesitos”) decideix anar a fer companyia als isards, i muntanya amunt arriba a la carena, per la banda del pic Gabarró, vol veure si pel costat dret podem pujar a la Pica d´Estats, l´accés pel coll del Sotllo presenta congestes de neu i no tothom porta material adequat (grampons i piolet). Quedem tots meravellats, que fort que està, puja i baixa com si res i tots bavejant….

Finalment decidim que pujarem per la ruta normal del Coll del Sotllo i la neu… demà serà una altre dia.

Abans d´anar a dormir fem pilars… d´alçada.

El Martí i un servidor hem pogut gaudir de tots els colors de la muntanya, calor i sol a mitja tarda, al capvespre frescor i penombra, i de nit foscor i el cel ben estrellat. Fantàstic.

IMG-20160727-WA0017

Sopem, reposem, ens abriguem, som una bona colla, bona nit…..

Se sent soroll, els matiners, s´han llevat, nosaltres encara som dins del sac, no ho tinc clar, les congestes de neu em fan dubtar, l´Oscar, diu que marxen, nosaltres sortim de la tenda, esmorzem i amb la neboda del Bernat Carles, tots tres enfilem camí amunt, els veiem lluny, però anem a bon ritme, sense córrer però constants. Quan arribem a la primera congesta, ens trobem l´Oscar, ens espera, no tothom ha decidit pujar. Les congestes de neu es passen bé, la neu està tova. I sense adornar-nos-en ens trobem tots al Coll del Sotllo, 2.894metres.

Decidim pujar per la cresta del Pic Verdaguer, amunt, l´Oscar davant i poc a poc, i sense fer soroll, a cops és aèria, a cops encaixonada, però es deixa fer. Cal estar alerta, no val a badar. Arribem dalt del Pic Verdaguer , primer tres mil de la jornada (3.130metres), tot son emocions, abraçades, plors, el dia es assolellat, no fa vent i es veu tot el Pirineu en la seva grandesa. Faig un pilar de dos , amb el Martí i tota la Colla dels Minyons junts, carenegem cap al cim més alt de Catalunya. Si, fantàstic. Ara ja som tots dalt de la Pica d´Estats (3.143metres), brutal, tot són emocions, abraçades, fotos… Mengem 4 galetes, una mica d´aigua, més fotos, més abraçades, gaudim del moment, tenim tot Catalunya als nostres peus, el dia és meravellós. Hem pujat 14 Minyons, en un cap de setmana fantàstic.

IMG-20160727-WA0020

Ara, poc a poc, avall, tornem per la ruta normal, donem la volta per darrera, en direcció al Montcalm, la baixada la fem en grups, hi ha qui encara no està cansat i aprofita per fer altres cims… Faig la tornada davant, darrera, el Martí, La Jana, neboda del Bernat Carles, i tancant la comitiva el David Viveros. Hi ha força neu, però es deixa fer, la ruta va pel costat de la rimaia, anem constants, junts i sense adonar-nos-en ja tornem a ser dat del coll del Sotllo. El David es queda fent una cigarreta i nosaltres tres avall. Si. ja som a la tartera, s´ha acabat la neu, i amb pas ferm arribem a la tenda, no queda ningú. Recollim, arriba l´Oscar, ens diem adéu, el felicitem per tot plegat. I avall, la tornada es fa llarga, el sol a cops ara tapat per alguna boira, es d´agrair, una Coca-cola ben merescuda al refugi de la Vall Ferrera i en menys de 3 hores arribem al cotxe.

IMG-20160727-WA0018

Ens acomiadem de la Jana, del Bernat Carles i de l´Arnau, ens acomiadem del Bubu que s´espera a l’aparcament.

I pista forestal avall, dinem a Llavorsí i cap a casa.

Mentre condueixo cap a casa, el Martí s´adorm al meu costat, amb un somriure d´orella a orella, per la sang li corre el verí de les muntanyes… crec que ja no se’l traurà mai més.

Gràcies Minyons, ha estat un cap de setmana inoblidable.

Jordi Alcaraz