Maria Amat: “A partir de la caixa 29 ja no arribaven a tirar-me les caixes tan amunt”.

Maria Amat: “A partir de la caixa 29 ja no arribaven a tirar-me les caixes tan amunt”.

ff

La Maria Amat és una jove matadeperenca de 15 anys, que va arribar a la colla el març del 2013, i en un tres i no res ja s’estava enfilant als castells més bèsties que es fan i es desfan. Té una dèria especial per les alçades, i com a mostra un botó: va guanyar el 3r concurs d’apilar caixes de la Festa Major establint un nou rècord estratosfèric.

Era la primera vegada que participaves al Concurs d’apilar caixes? Qui et va animar a presentar-t’hi?

Sí, era el primer cop que participava en el concurs d’apilar caixes. L’any 2015 ho vaig anar a veure i em va agradar moltíssim, aquell any ja m’hi volia apuntar, però els del jurat em van dir que no tenia l’edat. Els meus amics de Minyons aquest any em van dir que ja ho podia fer, hi volien que m’hi apuntés, i sense cap dubte em vaig voler apuntar.

El millor registre anterior era de 24 caixes, creies que el podies arribar a superar?

Des del meu punt de vista jo ho veia més difícil del que semblava. Abans de provar-ho ho veia complicat, perquè qui va fer l’any anterior 24 caixes, era bastant més gran que jo. A la primera ronda, on participava tothom qui volia, vaig fer 20 caixes en dos minuts, que era el temps que teníem. Allà vaig veure que si em donaven el temps il·limitat em podria col·locar més perquè les 20 caixes s’aguantaven força bé.

fff

Foto: La Torre del Palau.

T’havies preparat d’alguna manera especial per al concurs? Algú t’havia aconsellat? Quina creus que és la clau per poder arribar a apilar tantes caixes?

No em vaig preparar per al concurs perquè vaig decidir que m’apuntava el mateix dia quan els meus amics m’ho van dir. El Bru Busom em va donar tècniques per apilar les caixes amb seguretat, em va dir que inclinés les caixes perquè si les posava rectes podien caure cap els cantons. Llavors jo també vaig pensar en alinear les caixes al ganxo que estava lligada i al revés d’alguns altres concursants vaig decidir fer-ho mirant avall de la rambla. Jo crec que la clau per poder arribar apilar tantes caixes és col·locar-les bé, no estar nerviós, tenir agilitat, equilibri, i sobretot anar-s’ho a passar bé.

Quin problema hi havia amb les darreres caixes que vas apilar? Creus que podries haver apilat alguna caixa més? Creus que té solució aquest problema de fer arribar bé les caixes als concursants?

A partir de la caixa 29 ja no arribaven a tirar-me les caixes tan amunt, llavors va tenir que sortir gent del públic a provar de fer arribar la caixa allà dalt, em vaig esperar 15 minuts de rellotge perquè arribés la caixa 30, de la caixa 30 a la 31 ja no vaig estar tanta estona perquè van descobrir que si tiraven la caixa enrere era més fàcil. Em van explicar que quan vaig apilar la trentena caixa van tenir que anar a un bar a buscar més caixes. Jo crec que podria haver apilat més si el sistema de passar les caixes fos diferent en una certa altura. Jo crec que té solució lo de fer arribar les caixes, com per exemple posar una altre corda en el ganxo i lligar en un extrem la caixa i tenir l’altre extrem lligat a tu i després anar tibant per fer pujar la caixa fins allà dalt.

ffff

Foto: La Torre del Palau.

Quin va ser el premi com a guanyadora? És cert que el segon classificat era de l’altra colla de la ciutat?

De moment no m’han donat cap premi, i no sé si en tindré.

Sí, el segon classificat era dels Castellers de Terrassa, té un any més que jo.

Fas alguna altra activitat a banda dels castells?

Sí, faig bastantes activitats més, com per exemple: gimnàstica esportiva, circ, música, anglès i repàs.

kk

Tinc entès que no és la primera vegada que guanyés un concurs…

No, no és la primera vegada, totes les activitats d’escalar o coses així m’encanten i m’hi apunto sempre.

Què fa més vertigen, els castells, l’apilament de caixes o pujar el pi?

Buff! Jo vertigen no en tinc però tinc respecte a totes tres coses perquè: Als castells el hi tinc respecte perquè per molt que estigui molt bé sempre pot haver-hi un ensurt sigui un castell de 10 com de 8 o de 7. En el pi de Matadepera no tinc vertigen bàsicament perquè el fet de fer castells te’l treu. I a les caixes quasi igual que el pi de Matadepera, l’únic que les caixes tenen un balanceig que fa respecte.

ffffff

Foto: La Torre del Palau.

En aquest 2016 has pujat fins dalt de tot del pi a Matadepera, has descarregat un 4d10fm i has batut el rècord d’apilament de caixes… Tens algun altre repte pendent pel futur?

Els meus reptes pel futur són: superar el rècord de caixes, pujar el pi amb més rapidesa, fer molts més grans castells…! I seguir endavant amb nous reptes.

Et vam veure dalt del podi amb la samarreta de #Somlacolla… Què m’expliques dels Minyons?

Crec que els Minyons són més que una colla castellera, són com una segona família que t’ajuden allà on vagis, i que tenen tantes ganes com jo de superar nous reptes i seguir endavant. Els Minyons fem possible el que la gent deia que era impossible.

Moltes gràcies.