Marcos Almeijeiras: “La diada castellera dels PPCC en primera persona”.

Marcos Almeijeiras: “La diada castellera dels PPCC en primera persona”.
CKWr8W7WIAA-KTk

Foto de família a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà (Foto: Mireia Comas)

 

(Article del Marcos Almeijeiras pel diaricasteller.cat).

El cap de setmana casteller va començar —no podia ser altrament— amb castells. Un cop arribats a Prada, va tenir-hi lloc un assaig conjunt a la fresca a la plaça de la República en el qual hi van participar els Pallagos del Conflent, els Castellers del Riberal, els Angelets del Vallespir, els Castellers d’Andorra i els Minyons de Terrassa. L’assaig va ser una primera presa de contacte amb els amfitrions i amb la resta de colles, on des d’un primer moment es va establir un tracte excepcional. L’assaig va deixar veure proves de castells de 7 dels Castellers del Riberal i dels Pallagos i proves folrades dels Minyons com el pilar de 7 i el 3 de 9. Una de les particularitats d’aquest assaig va ser que es va desenvolupar “a l’antiga”, fet que va permetre que es realitzessin fins a 3 proves de manera simultània.

IMG_3626

Sopant després d’assaig a Prada de Conflent (Foto: Risto)

 

Dissabte a la tarda va tenir-hi lloc a Sant Miquel de Cuixà la Trobada Castellera dels Països Catalans pròpiament dita, l’eix principal del cap de setmana, amb la participació dels Pallagos del Conflent, dels Minyons de Terrassa i dels Castellers d’Andorra. Els Pallagos del Conflent hi van descarregar el 3 de 6, el 4 de 6 i el 4 de 6 amb el pilar. Els Minyons de Terrassa vam completar el 3 de 8, el 5 de 8 (que ha estat el millor castell que s’ha vist al llarg del cap de setmana) i el 4 de 8. Per la seva banda, els Castellers d’Andorra van descarregar el primer 5 de 6 de la seva història, juntament amb el 3 de 6 amb el pilar i el 4 de 6 amb el pilar. L’actuació va concloure amb els pilars de comiat i amb una gran foto de família de les 3 colles participants.

IMG_3621

Zona d’acampada a Prada de Conflent (Foto: Risto)

 

IMG_3638

Fent un banyet al llac de Ria (Foto: Risto).

 

IMG_3653

Vista de la muralla de Vilafranca de Conflent (Foto: Risto).

 

IMG_3647

Dinant a la sala polivalent de Vilafranca de Conflent (Foto: Risto).

 

Diumenge al matí, després de la pujada a Sant Martí de Canigó amb la que vam gaudir de vistes espectaculars, les tres colles vam bastir-hi diferents pilars, d’entre els quals destaca el pilar de 4 de germanor amb el segon de Pallagos, la terça de Castellers d’Andorra i l’enxaneta dels Minyons de Terrassa, que va deixar una estampa molt maca.

A la tarda va tenir-hi lloc la darrera actuació del cap de setmana, que es va celebrar a Corbera de les Cabanes. Els Pallagos van completar el 4 de 6, el 3 de 6 i el 3 de 6 amb el pilar, tots tres castells amb aconxaneta (a causa de certes baixes de la colla amfitriona). Els Minyons de Terrassa vam descarregar el 3 de 8, el 4 de 8, el 5 de 7 i un pilar de 6 de postal que va acomiadar la nostra estada per terres de la Catalunya Nord.

 

IMG_3671

4d8 a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà (Foto: Risto).

 

Festa

El cap de setmana va ser una festa constant. En arribar, després de l’assaig, totes les colles vam gaudir d’un sopar popular força copiós a base de carn a la brasa. Poc vam trigar a enamorar-nos del Moscat, vi dolç típic de la comarca i poc més en aventurar-nos en anar a la Festa Major del pobre del costat: Catllà. Ens ho vam passar molt bé amb el grup de versions de rock que hi va tocar, malgrat que la festa va acabar relativament d’hora per a uns castellers del Principat més acostumats a horaris no tan europeus.

L’endemà al matí, uns quants vam optar per visitar l’Estany de Vinçà i fer-hi un banyet (ideal per guarir els excessos de la nit anterior, tot sigui dit). La canalla va gaudir especialment d’un matí en el quan no hi van faltar els típics pilars dins de l’aigua, sempre omnipresents en aquestes ocasions.

La festa grossa, però, va arribar dissabte a la nit, després de la gran actuació castellera. Ens vam desplaçar al local social dels Pallagos on vam sopar paella tots junts i on posteriorment va tenir lloc l’actuació del cantant i animador nord català Ramon Gual. L’animació es va basar en la seva interpretació de cançons tradicionals i populars catalanes, tot combinant-ho amb una dinamització i amb una interacció constant amb el públic, que no va parar de ballar durant tot el concert. Tot seguit va tenir-hi lloc una sessió musical que no va deixar indiferent a ningú. La música va sonar fins a altes hores de la matinada a càrrec de PDs de Minyons.

 

IMG_3679

Pilars de comiat a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà (Foto: Risto).

 

IMG_3695

Entrega de records al sopar del dissabte (Foto: Risto).

 

Patrimoni

Durant aquests tres dies vam quedar impressionants del patrimoni cultural, natural i arquitectònic present a la Catalunya Nord. Les excursions del dissabte en van ser una mostra: vam visitar les Gorges de Carançà i les runes del castell de Guifré el Pilós, comte del Conflent i pare de Catalunya. A la tarda vam gaudir (abans que comencés a ploure) de Vilafranca de Conflent, vila situada dins d’una fortificació medieval, fet que la fa Patrimoni de la Humanitat. Tot seguit ens vam desplaçar a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà, on va tenir lloc la Trobada dels Països Catalans. Aquesta abadia mil·lenària d’arquitectura romànica està considerada una de les Set Meravelles de Catalunya i va ser tot un plaer fer-hi castells 33 anys després (els Minyons de Terrassa hi van actuar l’any 1982). Diumenge al matí vam visitar l’abadia de Sant Martí del Canigó, situada a més de 1000 metres d’altitud. L’abadia, també d’art romànic, ens va proporcionar una excursió amb vistes úniques del massís del Canigó i de la Comarca del Conflent. Arreu vam trobar-hi nombroses mostres de catalanitat, com per exemple souvenirs, plaques i monuments fent referència als Països Catalans i constatant la dita que els defineix “de Salses (Catalunya Nord, on trobem la Porta dels Països Catalans) a Guardamar i de Fraga a Maó”.

IMG_3713

Abadia de Sant Miquel de Cuixà (Foto: Risto).

 

IMG_3716

Vista aèria de Sant Martí del Canigó (Foto: Risto).

 

Tradició

Malgrat que la Catalunya Nord és una zona amb molt poca presència de cultura popular catalana i amb poca tradició castellera, ja són 4 les colles que fan castells al nord dels Pirineus. La colla que hi porta més temps i la que ha realitzat els millors castells són els Castellers del Riberal, fundats l’any 1997. L’any 2001 es funden els Angelets del Vallespir i fa tan sols dos anys té lloc el bateig dels Pallagos del Conflent, que fa poques setmanes van realitzar el seu primer castell de 7. A aquestes tres colles convencionals cal afegir-hi els Mangoners de la Universitat de Perpinyà, que es van batejar l’any passat i que ja fa anys que actuen a les diades universitàries.

IMG_3725

Pd6 a Corbera de les Cabanes (Foto: Risto).

Futur

Tant els Castellers d’Andorra com els Pallagos del Conflent van transmetre molt bones sensacions. Els Castellers d’Andorra es van batejar fa 3 mesos i ja sovintegen els castells de 6 i mig. Fa tan sols una setmana van descarregar el seu primer pilar de 5 i a la Trobada dels Països Catalans s’han anotat el 5 de 6. Ja treballen els castells de set, a l’igual que els Pallagos del Conflent, que van descarregar el seu primer 4 de 7 fa tres setmanes. Un present i futur molt prometedor que esperem que es vegi reflectit en la continuïtat d’aquesta diada tan simbòlica i especial.

Per acabar, només queda agrair l’excepcional acollida i organització exemplar duta a terme pels Pallagos. Una feinada brutal en l’àmbit logístic i social que han resolt de la millor manera possible. Han sigut només tres dies però han sigut molt intensos i hi hem estat com a casa. Gràcies, Pallagos! A les paraules d’agraïment cal sumar-hi el cordial tracte també amb els Castellers d’Andorra i amb la resta de representació castellera present aquest cap de setmana. En definitiva, una gran trobada que es fa difícil de resumir però que ha brindat molts somriures i que ha reforçat els lligams del fet casteller més enllà de les fronteres. Esperem retrobar-nos aviat i que la Trobada continuï l’any vinent, qui sap si fent pinya amb més colles de més indrets dels Països Catalans. I qui sap si a Andorra.