Entrevista del Diaricasteller.cat a l’Albert Pérez: «Quan una cosa funciona, no cal tocar-la en excés».

Entrevista del Diaricasteller.cat a l’Albert Pérez: «Quan una cosa funciona, no cal tocar-la en excés».

el-nou-cap-de-colla-dels-minyons-de-terrassa-albert-prez-a-la-dreta

(Entrevista del Gerard Recasens per al DiariCasteller.cat).

Nascut l’any 1975, Albert Pérez (a la dreta de la imatge) va ser escollit fa una mica més d’un mes com a nou cap de colla dels Minyons de Terrassa. Pérez ja va dirigir la nau dels del carrer del Teatre la temporada 2012 i ara torna a prendre’n les regnes recollint el llegat de Guillem Comas, amb el domini del 3 de 10 amb folre i manilles i la consecució del 4 de 10 amb folre i manilles com a fites més sonades.

 

—Albert, et poses al capdavant dels Minyons després d’haver estat ja cap de colla el 2012. Quines conclusions vas extreure llavors, d’aquesta experiència?

—Les d’assumir una gran responsabilitat i un gran honor a la vegada. El cap de colla ha de prendre decisions, i en tots els grups grans, no sempre plou al gust de tothom, però amb el pas del temps hi aprens a conviure. Per molts anys que portis a la colla, certes coses et vénen de nou i necessites un procés d’adaptació, però quan ho aconsegueixes és un càrrec on es pot gaudir també molt dels castells.

 

—Parlem d’un passat més recent. En quin moment et vas decidir a presentar-te?

—La decisió definitiva la vaig prendre després de la primera assemblea, quan no va sortir cap cap de colla elegit. El Guillem feia temps havia anunciat que no seguiria, i a partir d’aquell moment hi comences a pensar i a valorar-ho, a parlar amb diferent gent, etc… però la decisió final no la vaig prendre fins el moment que us comento.

 

—Qui t’acompanya en el nucli dur del teu equip?

—El nucli més dur el formem amb el Nani Matas com a segon cap de colla, en Tomàs Pont, el cap de pinyes, la Marina Boada, la cap de canalla, i l’Albert Carrillo, el responsable de coordinació amb la Junta. Tot i així tinc una tècnica molt potent amb gent molt valuosa, amb experiència i també molta gent jove amb molt de futur

 

—La vostra filosofia és continuista respecte a l’etapa del Guillem Comas?

—Jo sóc partidari que quan una cosa funciona, no cal tocar-la en excés, per tant sí. Els èxits d’aquests últims anys son indiscutibles en tots els àmbits.  És evident som equips diferents i farem coses potser una mica diferents, però en l’essència pensem força similar.

 

—És obligatori fer un cop d’ull a la temporada passada. Podem dir que teniu domat el 3de10fm o és massa agosarat?

—És massa agosarat! És cert, que els resultats en aquest castell els últims dos anys són espectaculars, i algú podria pensar que el fem amb certa facilitat, però res més lluny de la realitat. És un castell molt complex i que necessita de molts ímputs que han de confluir. Buscarem que tot lligui per seguir sent eficients amb ell, però els castells i els castellers evolucionen, canvien, etc… i hem de tornar a començar a treballar fort per poder-lo tornar a assolir.

 

—El gran moment de l’any va ser el 4de10fm. Per enguany et planteges poder-lo avançar?

—Cert, quin gran moment! Encara em brillen els ulls quan el revisc. Però si el tres és complicat imagineu-vos el quatre. És el resultat de tot el treball de la temporada, tant a nivell de tronc, de peus, folres i manilles, a nivell social, etc. No me’l plantejo en el temps, de moment. Comencem, mirem com evoluciona la temporada i ja anirem marcant els objectius.

 

—L’any d’absència a Sant Fèlix va ser un al·licient per la colla per tornar-hi millor que mai?

—No ho crec, jo crec que la colla estava molt preparada per anar-hi l’any que vam quedar fora. No treballem per estar bé només per Sant Fèlix. Ës una actuació molt important i un luxe poder-hi ser i, per tant, molesta quedar-ne fora, però sempre hi hem anat a donar el màxim. Hi vam tornar com sempre i amb l’afegit que era diumenge: ideal per poder portar-hi molta gent i fer els millors castells.

 

—Després dels darrers anys, creus que una de les claus es troba en ser ambiciosos ben aviat, per la Festa Major de Terrassa?

—Sí, ho crec. La Festa Major és el punt culminant del primer tram de temporada i és important arribar-hi bé i forts. Tot el que podem treballar —encara que no arribi a plaça— és fonamental en el segon tram, ja que després fem vacances i la rentrée fins a Sant Fèlix és molt intensa i amb poc temps.

 

—Amb el Guillem Comas ens hem acostumat a uns Minyons poc sorollosos quant a intencions, però que en canvi tocàveu moltes tecles a assaig. Seguiràs aquesta dinàmica?

—Sí, penso que és la manera de fer més adequada. El treball es fa a l’assaig, i els castells s’anuncien quan van a plaça i no abans. L’assaig és l’espai per treballar tots els castells i totes les estructures amb tranquil·litat, i anunciar coses abans d’hora només pot causar certa frustració si no s’hi arriba.

 

—L’any passat vau tastar a plaça, per primer cop, la torre de vuit. Què va fallar per no assolir-la? Te la planteges aquest any?

—És un castell extremadament complex i que fa relativament poc temps que treballem. L’any passat vam fer proves excel·lents fins al punt de decidir portar-la a plaça. Penso que l’intent no va fer justícia a l’assaig i al treball que hi havia al darrere. Hi seguirem treballant, per descomptat, i en funció dels resultats a l’assaig decidirem si la podem tornar a portar a plaça.

 

—Vau estar a un pas de descarregar el 3de9fa. També serà un dels vostres objectius per aquesta temporada…

—Sí, penso que cada cop estem més a prop de descarregar els castells de 9 amb l’agulla, tant a nivell d’estructura, com de la fiabilitat del gran pilar. Hi treballarem intensament i a veure si som capaços de completar-los.

 

—Darrerament s’ha intensificat la idea que els Verds, la Vella i els Minyons compartiu el lideratge del món casteller, tot i que és evident el bagatge d’anys que porten els Verds. Penses el mateix? Es tracta d’una situació que té recorregut?

—Que les colles grans estiguem a prop és fantàstic pel món casteller. Continuo pensant, però, que els Castellers de Vilafranca segueixen un pas per davant. Porten molts anys al davant i han aconseguit una regularitat i un nivell espectaculars. Nosaltres treballem per fer els millors castells i sortir satisfets amb la feina que fem a l’assaig i a la plaça, i si això serveix per estar entre les millors, perfecte: senyal que fem les coses bé.

 

—La posició dels Minyons respecte al Concurs és prou coneguda. La veus inamovible a mitjà termini?

—Sí, la nostra posició no ha canviat.

 

—Per acabar, un desig casteller per al 2016.

—Poder fer grans castells i que el món casteller gaudeixi d’uns grans Minyons de Terrassa.