Entrevista del diari La Torre al nostre cap de colla.

Entrevista del diari La Torre al nostre cap de colla.

576_1424281663P7F2

(Entrevista de Joan Manel Oller per al diari La Torre).

Guillem Comas Duaso (Terrassa, 1977) és membre dels Minyons de Terrassa des de l’any 1985. Ha fet d’aixecador i enxaneta i ha passat per tots els pisos del tronc. Amb poca 
experiència a la comissió tècnica, el gener del 2014 va assumir el repte de posar-s’hi al capdavant i els resultats han estat immillorables. El 2014 ha estat un dels millors anys de la història de la colla malva.

El cap de colla n’està satisfet de la temporada 2014?
Molt satisfet. S’han assolit tots els objectius que ens vam plantejar. En una primera part vam fer més 3 i 4 de 9 amb folre que mai i vam posar els fonaments per anar cap a la gamma extra. Ha estat un any amb poques caigudes, i això també ajuda a guanyar confiança.

I van arribar les construccions d’un altre món.
Hem fet dos 3 de 10 amb folre i manilles (un carregat i un descarregat), sis torres de 9 amb folre i manilles, un 5 de 9 amb folre carregat, un pilar de 8 amb folre i manilles, nou 9 de 8… No ens podem queixar.

Llàstima de la cirereta, i parlo del 4 de 10 amb folre i manilles.
Era un regal que ens vam poder plantejar. Però hi ha altres elements importants per a la colla, com haver ampliat la base social i haver vist com la gent estava il·lusionada i amb
unes grans ganes de treballar.

Sempre es parla de la necessitat del relleu generacional. S’ha fet?
Jo penso que en una entitat com la colla el relleu generacional ha de ser un continu. No podem dir que en els castells de 2014 hi hagi hagut una revolució. Sí que s’hi han fet canvis i que ha entrat gent nova, però també s’ha mantingut la d’altres temporades. Sí que s’ha de preveure que pugui haver-hi castellers per mantenir el nivell en els anys vinents. I penso que ara per ara podem ser optimistes de cara al futur.

A tot arreu de l’estructura del castells?
Sí. Als troncs hi ha hagut incorporacions, però també als folres i a les manilles, on hi ha
moltes persones joves que no hi havien anat.

El Concurs de Tarragona, o que no els convidessin a la diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès ha influït d’alguna manera en la temporada?
Als Minyons de Terrassa el Concurs de Tarragona no ens condiciona per res. I que es faci cada dos anys ni ens perjudica ni ens beneficia ni ens trastoca cap pla. 

Els Minyons de Terrassa són un món a part?
No som un món a part. No anem al Concurs. No hi ha més. No creiem que s’hi hagi d’anar, tot i que és evident que dins de la colla hi ha algunes veus discordants.

Que no els convidessin a Vilafranca els ha fet enfadar i assolir millors castells?
No. En absolut. Aniríem malament si fos així. No hem fet ni més ni menys per aquest fet. No hem arribat on hem arribat per demostrar res a ningú. Hem aconseguit fites importants pel treball i pels assajos. Si s’assaja bé els resultats es veuen a la plaça. No cal que ens reivindiquem davant de les altres colles.

Tornem al 4 de 10 amb folre. A la diada dels Minyons a la plaça Vella només hi va haver temps perquè se sentís el primer toc de gralla. Cal canviar coses i replantejar-se’l?
Ja hem dit que era la cirereta, i es tracta d’una dimensió desconeguda per a tothom. Evidentment que cal revisar-lo, i veure si s’ha de posar més o menys gent i de quina manera. Hi treballem. Potser si no haguéssim tingut la caiguda en el 3 de 10 amb folre i manilles les coses haurien estat diferents. Estava molt bé, parat, i va anar força ràpid, però va haver-hi una rebrincada i no la vam poder aturar. I el 4 de 10 amb folre i manilles el vam portar a plaça després d’uns assajos on es va veure que era possible. les proves havien anat molt bé.

Considera que l’actuació de la Diada a la plaça Vella és la millor de la història?
Va ser una diada excepcional en global. Però no vam descarregar tots els castells que portàvem a plaça. Sempre queda la idea que s’hagués pogut fer una mica més.

Gairebé totes les colles del país han fet diades històriques. A què ho atribueix?
En part a un major volum de gent en les entitats, en part a la “professionalització” dels assajos, i a una major serietat i rigorositat en general.

No li agrada parlar de castells de futur, però va, animi’s una mica. Què ens prepara per a 2015?
No ho faig mai. Puc dir que tornarem al 3 de 10 amb folre i manilles, al 2 de 9 amb folre i manilles, al pilar de 8 amb folre i manilles… Hauríem d’anar a descarregar el 5 de 9 amb folre. El ventall és molt ampli. Queden encara per fer altres castells emmanillats, castells nets, castells amb l’agulla. No s’acaba mai.

I un castell d’onze pisos?
Difícil. Ara bé, res és impossible. Però no som professionals que dediquem totes les hores de la nostra vida als castells. Hi ha grans construccions que només es poden treballar tres o quatre dies l’any. Els del Circ Du Soleil fan coses que semblen inversemblants, però és la seva feina.

Raval o la plaça Vella?
El Raval és un lloc emblemàtic. La plaça Vella, per algunes raons, ajuda en alguns castells com els 3 de 10 amb folre i manilles. Poc, però en aquests gamma extra poc és molt. Els petits detalls són fonamentals per arribar a l’èxit.