Bons Minyons: Xavier Alagarda “Macarenu”.

Bons Minyons: Xavier Alagarda “Macarenu”.

Macarenu

El Xavier Alagarda “Macarenu” és un d’aquells paios que et cauen simpàtics a la primera. De caràcter alegre i positiu, fa un parell d’anys ens va donar a tots plegats un bon ensurt per un accident laboral que el va tenir molt tocat durant un bon temps. Afortunadament, gràcies a la seva força de voluntat i positivisme, ha evolucionat força des d’aleshores i el tornem a tenir entre nosaltres encara que no pugui donar pit com li agradaria. Col·laborant en allò que li demanin (fent de lloro del Quinto, rebent als que arriben per primera vegada al pati d’assaig, anant a reunions d’aquelles infumables…), sempre té un somriure i un acudit per tothom. Que encara no el coneixeu? Doncs ja trigueu!!

Any i mes d’entrada a la colla:

Va ser per la Mercè del 94, pel segon 2 de 9

Primerament, ens podries explicar d’on ve el sobrenom de “Macarenu”?

Tothom té un passat !!! Una juguesca esbojarrada, una nit de gresca amb els amics per celebrar ho, i al dia següent (no se que va passar aquell vespre) però ja tothom em deia Macarenu. A l’arribar a la colla vaig veure que molta gent es deia Xavi i que amb el temps segurament em posarien un malnom que potser em molestaria i vaig decidir donar-me a conèixer amb aquest sobrenom que ja m’agradava. De fet fins que no hi va haver les xarxes socials hi havia molta gent que no sabia quin era el meu nom de debò. Però vull fer constar que no té res a veure amb la cançó perquè quan va sortir jo feia anys que ja era el Macarenu.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

Va arribar una carta a casa del Centre excursionista que demanaven gent per fer pinya al 2 de 9. Per aquell temps treballava amb el Toni Mampel i li vaig preguntar on era l’assaig. L’ambient al pati em va agradar des del primer moment i de seguida vaig fer colla. A destacar? Potser la diversitat de persones que hi ha a la colla i amb les quals no tindries cap més vincle comú, però que lluites amb ell/a per un objectiu comú que és assolir un castell i arribes a una amistat que vas més enllà de l’activitat castellera.

Quines posicions ocupes o has ocupat als castells?

Actualment pateixo d’una malaltia a l’esquena i no puc posar-me ni a la pinya però havia fet de baix en forces pilars de cinc i algun de sis. També de manera més irregular parava a baix d’algun castell de set (els que vam fer quan vam anar a Berlín estava gairebé a tots i també recordo un 9 de 7 sota la pluja a Verdú). Però la meva posició més habitual era la de “au tothom”. Ara em dedico a posar gent del públic a la pinya…

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

Aquesta ultima temporada he estat de col·laborador amb la junta directiva. També vaig començar una iniciativa per recollir taps de plàstic que ha tingut força èxit, però del que més gaudeixo és “fent de lloro” al quinto per Nadal.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís enguany la colla?

Aquí hi ha varies preguntes alhora. Si et refereixes a quina és la meva estructura preferida trobo molt estètic i impressionant el quatre de nou net i junt amb el 3 de 10 són els castells que més m’agraden . A nivell personal però, tothom te una construcció “estrella” que recorda amb especial emoció i el meu castell preferit de tots els que s’han fet fins ara (i agraeixo una vegada més el suport de tota la colla) és, sens dubte, i de molt llarg, el vano de cinc que es va fer a la Guttmann l’11 de setembre del 2012.

En quan al castell per aquesta temporada m’agradaria poder fer qualsevol construcció de les que fa anys que no veiem, però més que utilitzar la paraula assolir m’agradaria poder consolidar el 3 de 10 i els grans pilars de 7 i de 8.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar?

En quatre ratlles i prou? Com tots nosaltres en podríem escriure una trilogia…Et puc explicar, per exemple, la primera vegada que vaig fer de baix a la fira de l’avet a Espinelves poc després d’entrar a la colla. Estava comprant regalèssia i tothom cridava el meu nom. No sabia que passava!! Era un dos de set i vaig quedar completament esquenat. Poc abans havíem carregat la mateixa estructura amb dos pisos més…

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

M’agrada molt l’actuació de Girona. Durant molts anys vaig estar treballant a la Costa Brava i per Sant Narcís em llevo d’hora i vaig a l’Escala a esmorzar unes anxoves amb pa torrat regat amb un bon cava empordanès. Però el que més m’agrada no és l’aspecte gastronòmic de la diada si no la capacitat que té la colla de moure gent cap a una plaça “talismà” on la motivació amb la que hi anem es tradueix en el resultat d’una feina ben feta. Però també m’agraden les actuacions de cap de setmana sencer més petites i “rurals” a pobles i fires, on compartint una nit a una casa de colònies es cultiva el sentiment d’unitat de la colla i la fa més forta.

Creus que tornarem enguany a Sant Fèlix? Què et sembla la possibilitat de que hi hagi 5 colles?

Si els administradors que organitzen Sant Fèlix pensen convenient convidar cinc colles contaran amb nosaltres segur i l’única diferència respecte a edicions anteriors és que l’actuació durarà encara més amb tot el que això suposa. L’espai d’actuació de les cinc colles, de la canalla i dels equips de Creu Roja, (perquè amb tant volum de persones hi hauran d’haver-hi dos) són temes que també s’han de tenir en compte si finalment es celebra un sant Fèlix tant multitudinari. De totes maneres, hi hagi quatre o cinc colles, si ens conviden i les condicions son acceptables hi hauríem d’anar i continuar com sempre donant el màxim que tinguem en aquell moment per demostrar a tot el mon casteller (sobretot a nosaltres mateixos) que els Minyons hem estat sempre, som i continuarem essent una colla capdavantera. Més enllà del que aquesta plaça suposa a nivell sentimental per molts de nosaltres i del plantejament que ens volguéssim fer en cas d’anar hi però, penso que a nivell tècnic és una actuació molt important que fa de trampolí per encarar la part final de la temporada i a nivell econòmic tampoc ens va gens malament i no l’hauríem de deixar escapar.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Aquest és un tema que mai m’ha tret la son. Tot te els seus pros i els seus contres i si algun dia el gruix de la colla decideix anar hi em quedaré tant ample, però tampoc iniciaré ni secundaré una campanya a favor ni en contra d’anar al concurs. Penso que hi ha molta gent que, com jo, no és fanàtica del si o del no i navega en un ampli espectre de grisos. Acataria sense cap problema les decisions de la majoria però probablement ni votaria per no tenir dret a queixar me o a criticar (per bo o per malament) per que es un assumpte que m’és completament igual.

Trobes gaires diferències entre els Minyons d’avui en dia i quan tu vas entrar?

A nivell casteller la colla continua sent un conjunt de bojos que s’enfilen uns sobre els altres fent castells més grossos i tècnics encara… A nivell social el qui ha canviat soc jo amb el meu entorn. Ens hem fet grans i la gent amb la que jugàvem al domino o a la canasta i sortíem extracastellerament els caps de setmana només ve els dies d’assaig, o ja ni s’acosta, però si passes pel local veuràs una pila de gent jove (amb la que em veig reflectit fa quinze o vint anys) gaudint de les mateixes o similars mogudes que ho fèiem nosaltres. De totes maneres aquest últim tram de la temporada passada em posava molt content quan entrava al pati i no coneixia ni a la meitat de la gent que hi havia a l’assaig. Espero que tota aquesta gent nova continuï venint a fer pinya i que trobin a la Casa Bosch un espai acollidor on gaudeixin de bons castells i construeixin la seva pròpia història a i per la colla.

Quines altres aficions tens?

També en aquest aspecte ens hem hagut d’adaptar. M’agradava molt l’esquí i la bicicleta però ara no els puc gaudir tot el que jo voldria i en tot cas no amb la mateixa intensitat. Si el menjar bé es considera una afició aquesta és la principal i continua agradant-me molt escriure. Entre les noves aficions des que vaig començar amb aquesta “nova vida” hi ha el dibuixar i últimament estic molt interessant en els peixos de colors i amb l’ajuda del Timi estem muntant un aquari molt guapo a casa meva.

Sabem que ets un enamorat del camí de Sant Jaume… En quantes ocasions l’has recorregut? Penses tornar-hi?

Siii. No ho he posat a les meves aficions perquè he vist que hi havia una pregunta específica relacionada amb el Camí. Ara hi vaig en cotxe… A portar les motxilles als amics que caminen, a festes tradicionals dels pobles pels que passa el Camí, a visitar persones que porten un alberg i amb les quals tinc bona relació, a menjar un “Cocido Maragato” a Astorga o una sopeta d’all a la serra d’Atapuerca…Però l’havia fet en bicicleta i a peu des de molts llocs diferents. Des de Mérida per la via de la Plata un cop a peu i un altre amb bicicleta, des d’aquí Terrassa dos cops a peu. Un any el vaig fer amb el Rubèn Barba amb bici des de Lleó i l’any següent vaig fer el primer tros que em faltava. Havia sortit també des de Somport pel Camí aragonès a peu. Un cop vaig començar des de l’Escala amb bicicleta però al arribar a Pamplona em vaig desviar cap a Donosti i vaig continuar pel Camí del nord resseguint la cornisa Cantàbrica i des de Roncesvalles (que és el primer poble de la península ibèrica) un cop en bicicleta i cinc a peu… En total tretze vegades !!! Tinc més de cinc mil fotos del Camí i alguns viatges he compaginat la meva afició a escriure i he deixat plasmades amb paper les meves peripècies. No sé si algun dia podré tornar a fer-ho caminant, si hem de ser realistes suposo que no, però ganes no en falten…

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Poques coses puc expressar que no pensem tots nosaltres… Desitjar que la colla segueixi assolint grans castells i que al local es continuï respirant aquest bon ambient que encara fa més agradable el fet de ser minyó/na.

VISCA ELS MINYONS DE TERRASSA !!!