Bons Minyons: Jordi Juanico.

Bons Minyons: Jordi Juanico.

MPv0A10A

El Jordi Juanico té 56 anys i va ser dels primers terrassencs a apuntar-se a la colla, cap a la tardor del 79. 36 anys després continua al peu del canó, i que duri! Amb els seus dos metres d’alçada, no acostuma a passar desapercebut. Habitualment el podeu trobar fent l’escaleta al final d’alguna de les rengles de la pinya.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla?

Jo estava vinculat als Centres d’esplai i ens va arribar la notícia del naixement de la colla, tot just tornant de colònies, a l’agost. I de seguida ja m’hi vaig incorporar, tot i que com que també jugava a bàsquet i viatjava cada cap de setmana era difícil compaginar-ho.

Què destacaries dels Minyons?

Jo sempre he comentat que la colla és un petit Univers. Però un Univers viscut amb passió i també amb un sentiment de pertinença al grup que jo no he trobat igual en cap altre col·lectiu dels què he format part.

Quines posicions ocupes/has ocupat als castells?

Vaig començar de “primeres mans” en els castells més bàsics. D’allà ja sempre a “mà i mà” o a integrant de les creus o semicreus. També he fet de “tothom”. I un dia, en un assaig, de “baix” d’un “dos” amb l’ Enric Cardús davant meu.

Has col·laborat amb a la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

Sí, com a membre de la Junta durant alguns anys.

Quin és el teu castell (estructura) preferit?

Els castells amb pilar al mig (tres i quatre). Sí, jas direu que sóc masoquista, perquè justament el 4 de 9 amb pilar és duríssim. Però és un repte que encara tenim per consolidar.

Quin t’agradaria que assolís enguany la colla?

Doncs justament descarregar aquests dos castells, el 3 de 9 amb pilar i el 4 de 9 amb pilar.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar?

Recordo la “dutxa” d’una anxaneta en un “cinc de vuit” (crec) (o un “dos”?) a Granollers (Ramon, era a Granollers i era un cinc oi?) (segur que el Ramon ho sap).

L’altra anècdota ve amb el malnom. Jo de sempre havia estat el “metros”o “metres”… fins que això va desaparèixer. Després la gent va passar a anomenar-me pel cognom, tal qual, però castellanitzant-ne la pronuncia; hores d’ara encara hi ha companys que insisteixen en pronunciar-lo “malament” malgrat els meus esforços per dissuadir-los o per ensenyar-los a pronunciar-lo bé… castellanitzant-lo i no sé perquè encara…; ara sembla que producte de la simplicitat, m’anomenen també ras i curt: JJ. A mi m’ha agradat sempre el de metres…més que res perquè d’això, de dos metres llargs, no en té tothom …

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

La Diada conta?. Sinó, Sant Narcís, Sant Fèlix.

Quins són els teus objectius castellers?

Acompanyar a la colla a fer castells. Fer-los més ben fets i més alts, però sempre segurs. I poder contribuir d’alguna manera a ensenyar el que he anat aprenent tots aquests anys als que arriben

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona?

No, de moment. Per què? No, perquè el tarannà del concurs porta a la competició pura i dura, sense tenir en compte els riscos que això suposa. I no mira cap a l’exhibició per si mateixa, sense que això pressuposi haver de passar per damunt dels altres.

Quines altres aficions tens?

Els esports m’agraden: Practicar-los o no. Llegir. I aprendre. Sobretot obrir els sentits i aprendre.

Estàs força implicat amb l’ANC de Terrassa, oi?

Estic implicat, però no directament. Més que res, a disposició sempre que faci falta algun cop de mà. No hi tinc cap càrrec.

Com veus el futur immediat i a mitjà termini del nostre país?

Doncs és difícil separar les emocions del què viurem aquestes properes setmanes. Jo veig grans canvis. Jo veig la construcció d’una República Catalana on –havent après dels errors comesos- puguem i sapiguem incloure a tothom i establim una primera pedra de la construcció d’una Europa més real, una Europa dels Pobles lluny d’aquesta Europa dels Estats. I m’agradaria una República Catalana no depenent del capitalisme d’aquesta mateixa Unió Europea.

Què els diries als que pensen que la colla no s’hauria de posicionar en temes polítics com aquest de la independència?

El meu parer és que la colla ha d’estar al costat de la gent. La colla demana molt al poble. I la colla dóna també molt al poble. Ara el poble demana o necessita el suport de la colla. I hem de saber estar. Si som capaços de demanar, també hem, de ser capaços de donar, a vegades no només amb castells. Amb compromís social també. I això per mi no és fer política.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Només afegir que he après, durant tants d’anys a la colla, que aquesta no hauria estat possible sense la tasca justament dels “invisibles”, d’aquells que dia a dia fan, pensen, viuen per la colla. I moltes vergades aquests companys passen desapercebuts i molts desconeixem el gran valor que tenen per tots nosaltres. Segur que alguns dels que llegeixin això s’hi sentiran identificats. Moltes gràcies , moltíssimes gràcies a aquests homes i dones anònims.