Bons Minyons: Joan Nieto.

Bons Minyons: Joan Nieto.
10628498_1583385945212286_8238988644033400225_n

Foto: Josep Pontiroca.

El Joan és un terrassenc de 38 anys, i en fa més de 22 que ve a la colla, amb algun parèntesi forçós… És d’aquells que van al pou i no es queixen (o ho fan poc 😉 ), i no es perd ni un assaig ni una actuació.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla?

Vaig anar al campament del Centre Excursionista i allà vaig fer amistat amb el Marc Llobet i l’Albert Colomer, que ja tenien germans i amics a dins la colla, pel que acabat el campament del 93 i amb 16 anys em vaig animar, juntament amb el meu germà Xavi, a venir als assaigs perquè s’havia de fer no sé quina actuació important a Vilafranca. La gràcia és que el nostre germà gran era tabaler dels Castellers de Terrassa, per altres amistats, però de bon principi li va semblar bé que hi anéssim i mai vam tenir cap problema per això. Va ser arribar, camisa en un quarto fosc i ja ets de la colla.

Què destacaries dels Minyons?

Quan vaig entrar em va agradar molt l’ambient que es respirava al local, als assaigs, i a les tardes, pel punt d’escapada que suposava poder quedar amb els amics, jugar al futbolí a 25 pessetes i sortir al balcó a aprendre a tocar la guitarra. Ara en destacaria el que suposa a totes les colles castelleres, el fet de fer el que ens apassiona, grans castells, i que et permet envoltar-te d’una gran família.

Quines posicions ocupes als castells?

Ara com ara acostumo a anar als primers cordons de la pinya i, molt de tant en tant, pujo algun cop a algun folre de castell emmanillat. El que em comença a preocupar és que cada cop em posen més pes a sobre! (a veure si acabaré fent de ganso)

Has col·laborat amb a la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

Estic a l’equip de primers auxilis, fet que m’ha permès anar a unes quantes jornades de prevenció de lesions organitzades per la CCCC, que les trobo molt encertades i que crec que no se’n fa la difusió que es mereixen. He intentat de manera passiva de formar part de l’equip de pinyes, però suposo que la meva posició torracollons en buscar una manera que es puguin muntar les pinyes de forma més informatitzada ha pogut crear alguns anticossos.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís algun dia la colla?

Potser pel fet d’entrar al 93 i carregar la primera m’agrada molt la torre de 9 amb folre i manilles, però tinc moltes ganes de que descarreguem els castells amb agulla, amb la promesa de plorar d’emoció i, si no ho faig, que m’ajudin a aconseguir-ho ni que sigui a castanyes (ara que ve la castanyada queda millor que dir a hòsties que és massa religiós per la mentalitat generalitzada de la colla).

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar?

Una anècdota és que el diumenge de diada del 98, en el que pujava al meu primer folre, al llevar-me per anar a l’actuació no trobava els meus pantalons blancs. Se’ls havia emportat el meu germà gran perquè actuava amb els Castellers. Així que em vaig haver de posar els seus que em venien un pèl grans i curts de camal. Sort que van ser els pantalons i no la camisa, perquè la nota de color hagués pogut quedar molt estranya.

Una altra podria ser que, per motius d’estudis, feina, família,… i un cert desencís amb la colla, vaig deixar uns quants anys de venir. Però a la diada del 2009 vaig venir de públic amb la meva filla i, quan vaig veure el 3d9fa, amb l’Àngel de pilaner (havent vist el seu primer pilar de 4 carpat en la celebració d’una diada perquè el seu somni era fer un pilar), l’Anne i la Selma a dalt, i com només es carregava, amb la gran sensació que es podia haver descarregat! i retrobar gent que em va motivar molt a ser a la colla quan vaig entrar com la Queralt o l’Artur, el Marc Codera fent de terç (aquelles festes majors del campament), em vaig posar a plorar d’emoció i la meva filla, que no ho entenia, dient-me “Què fas, papa? Què et passa?” Vaig entendre que havia de tornar, i fins ara.

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

La meva actuació preferida és la diada dels Castellers de Mallorca, perquè en l’època en què vaig deixar de venir vaig anar un estiu a treballar a Palma i em van acollir com un més molt ràpidament i el record d’actuar allà i la celebració que fan després amb el ball de bot, les ensaïmades i les herbes, i la música per sobre de tot,… però últimament els estic fallant molt.

Quins són els teus objectius castellers?

Els meus objectius no són castells en concret, perquè tots m’agraden en una mesura o altra. Potser els que tinc més al cap sempre són els de com podem implantar millores perquè als assaigs es pugui treure més rendiment, baixar la tensió i millorar la dinamització. Ara, projectant les pinyes, s’ha millorat bastant aquest aspecte a assaig, i crec que es pot exportar a les actuacions amb les noves eines tecnològiques, pel que es podria guanyar en temps i alliberar de tensió als tècnics.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Estic en contra de que participem al Concurs de Castells de Tarragona, però estic a favor de participar a la Biennal Castellera de Tarragona. Jo era dels convençuts de no anar al Concurs, perquè la meva família hi havia anat un cop amb el meu germà gran i van acabar avorrits de sol, calor, llenyes, etc. Però per tenir-ne una opinió pròpia vaig anar la Biennal del 2010 amb els Xiquets del Serrallo (què més anticoncurs que anar amb una colla que hi entra per decret i no per classificació?, però hi vaig anar amb ells perquè són els padrins dels Castellers de Mallorca – apunt: em fan molta gràcia els anticoncurs que hi van amb samarretes de la Vella, de la Joves o de la Jove de Tarragona). El que em vaig trobar allà, amb la TAP reformada, va ser un ambient increïble, una borratxera de castells i una gran festa on vaig veure que a molts el que menys els importava era la classificació. Hi he anat el 2012 i el 2014 i hi he vist coses tan impensables i tan anticoncurs com uns Castellers de Vilafranca que, quan ja ho tenien tot “guanyat”, creure que aquell era el moment i la diada adequada per tirar el 4 net i descarregar-lo per primer cop, o la Vella i la Joves quedar empatades pels “punts” i amb rondes per poder-se “guanyar”, i decidir que no, que ja els semblava bé. O una Vella amb la possibilitat de carregar in extremis un 4 net i baixar-lo, sabent que perdien el “concurs” (amb els mites del tiquet per Eurodisney i aquestes coses). Ara veiem que aquell 4 el tenien treballat, com els intents desmuntats de 3d9f que van fer els de Gràcia (per ells no era un concurs, sinó la diada especial per poder-lo portar a plaça), o l’intent de torre de 9 dels de Sants, que ara podem veure com era de seriós. Hi ha moltes colles que hi tenen l’oportunitat de fer les seves millors diades i, al final, l’únic que hi sobra són els punts (al meu parer) perquè les colles hi anirien a fer el mateix que hi fan ara. I crec que hauríem de tenir una posició clara de què és el que realment fa que no hi anem, debatent tots els punts que puguin sorgir i votant-los, si són tan crítics, per acceptar-los o no, de cara a que quan facin la pregunta “Per què no veniu?” poder dir “Per això.” El que em temo és que els organitzadors refarien tots aquests punts i llavors ja no podríem dir que no.

Quines altres aficions tens?

Les que tenia les he anat perdent, i ara queda, residualment, tocar la guitarra de tant en tant en la intimitat. És el que té no fer-ho gaire bé i que només tu coneguis les cançons que toques.

Oi que tots els germans Nieto feu o heu fet castells?

Ja ho he explicat una mica, però ara els dos grans fan castells amb els Castellers de Lleida i el petit, si voleu, feu-li l’entrevista que riurem tots molt.

Com és que assages amb una camisa dels Castellers de Mallorca?

És com un deure/homenatge. Em van tractar molt bé, vaig estar uns anys que només feia castells amb ells, quan podia, i quan em vaig reincorporar a Minyons em va semblar que era una manera de portar-los al cor. Trobo que té molt de mèrit el que fan a Mallorca, ja que el nivell que han assolit les dues colles és molt alt i només es tenen a elles en un ambient poc afavoridor al fet casteller, i només amb l’aparició esporàdica d’alguna altra colla en comptades diades.

Digue’m un aspecte positiu i un de negatiu de la colla.

Com a aspecte positiu crec que hi ha hagut una millora molt gran en el que suposa el tracte psicològic de la canalla i per això estem on estem i tenim el que tenim. De negatiu puc dir que no m’agrada gaire l’aire que de vegades es veu de tribalització grupal o de secta religiosa en la que per ser un bon minyó has de menjar de la hòstia consagrada anomenada papinu, aprendre i fer càntics que poden faltar al respecte (i es veu que això és lo que mola!) i aprendre’s els parenostres de la colla com el no al concurs (sense preguntar-se el per què), en el que molta gent quan entra nova a la colla els agrada adaptar de seguida per tenir aquest sentiment de pertinença a un grup social. No m’agrada quan ho fem a Minyons ni quan ho fan altres colles contra Minyons.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Que m’ha agradat molt fer-la i que des que hi havia la revista havia pensat si algun dia em tocaria a mi.