Bon(e)s minyon(e)s: Berta Marcet.

Bon(e)s minyon(e)s: Berta Marcet.

WP_000808

La Berta Marcet té 28 anys i en fa uns vuit que llueix la camisa malva. La va estrenar, molt orgullosament i alegre, per Sant Jordi. Tot i que no ha deixat de venir a la colla, actualment no està gaire activa castellerament parlant, degut a la seva imminent maternitat, però a ben segur que no deixa de pensar en els castells, (ni que ho intenti!) ja que també s’ha estrenat al càrrec de “Primera Dama” de la colla, doncs és la parella del nou cap de colla, el Guillem.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

Vaig començar a freqüentar el bar i les festes (o més ben dit, festasses) de la colla amb els monitors del “Cepitu” que aleshores érem una bona colla. A les colònies, al Farhen i als concerts fèiem pilars i a la piscina de Can què, algun mini castell. Els castells ja m’agradaven molt! De petita volia ser castellera però a casa m’ho van fer treure del cap. No sé ben bé com ni quan vaig començar a anar als assaigs, i de seguida em van cridar de crossa.

Se’m fa difícil destacar alguna cosa en concret dels minyons, però ara mateix et diria que el millor és sentir-te part d’aquest gran grup, el sentiment de colla és molt gran.

Quines posicions ocupes als castells?
De crossa, fina ara als folres. Ara ja fa dies que no…. i tinc tantes ganes de tornar-hi. Una vegada a Mallorca vaig fer de segones mans i quasi em moro, quina cremor als braços!!També he fet d’escaleta i de tercer cordó. Ah! i quan toca faig “d’au tothom”, que també mola!

Has col·laborat amb a la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?
Recordo fer de monitora en un espai paral·lel a l’assaig de canalla que era per nens massa petits per ser canalla, era com una mena de pre-canalla, es feia al gimnàs! També he col·laborat en el procés de participació que es va fer ara fa uns anys. Fa dos anys vaig ser tècnic de canalla i ara col·laboro amb una iniciativa dels tallers de castells a les escoles.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís enguany la colla?
Dels que he pogut veure fina ara a les places, per a mi el castell més bonic és el quatre de nou net. Algun dia m’agradaria viure’l. Dels que he pogut fer amb la colla, l’estructura preferida és el tres de nou amb agulla, encara que per les crosses sigui un infern.

Aquest any m’agradaria fer-ne tants i de tan grans…..! va, per dir-ne un…..el quatre de nou amb l’agulla!

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar?
Home! Les sortides de l’Eloi quan feia de segon a castells de nou no tenien preu! Apretreu!!! En un intent de tres de deu al Raval, el segon, que era l’Arnau, se li havien abaixat completament els pantalons, i amb l’altre crossa, la Sílvia, li vam haver de pujar abans que tota la plaça el veiés! El Tomàs Pont va quedar completament assegut sobre la soca. Després d’aquell intent i dels riures que ens vam fer, el vam carregar!

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?
Sempre ha estat Sant Fèlix, per com es viuen els castells a la plaça i el “rug rug” que et fa la panxa amb el silenci del públic. I evidentment per tota les festa de després, que no és poca!!

Creus que tornarem aviat a Sant Fèlix?
Si més no, estic segura que ens hi reclamaran ben aviat, de fet crec que els administradors ja es penedeixen ara de la seva decisió!

Quins són els teus objectius castellers?
Els meus objectius són els mateixos que els de la colla! Fer els més alts i difícils castells, i superar-nos cada dia més.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?
Avui per avui en contra. Sóc una persona competitiva però sempre des d’una participació sana. Una vegada hi vaig anar d’espectadora i s’olorava una rivalitat poc sana i una mica malaltissa. Algun castell em va fer patir molt per la poca seguretat amb que s’intentava, faltava molta pinya i la resta de colles s’ho miraven!

Quines altres aficions tens?
La muntanya, a l’estiu i a l’hivern, per esquiar, córrer, grimpar, desconnectar…. . Fer castells és una afició que xucla molt i segurament per això no en puc desenvolupar d’altres.

Creus que estan ben ateses a la colla les “noves mamis” castelleres?
La colla et cuida molt, tothom és molt atent i amable, tant amb les “prenyis” com amb les “mamis”. Trobo que la colla és un lloc ideal per aquests moments vitals, quan tens dubtes sempre trobes qui t’aconsella, quan necessites parlar sempre algú que t’escolta… Ara l’una et deixa un “cotxecit” i l’altre t’ofereix roba de bebé. És una xarxa de suport que jo valoro moltíssim! Visca les dones dels Minyons!!

Unes paraules per concloure l’entrevista…
Em fa molta il·lusió que aquest any la meva filla rebi la “mini” camisa de part del cap de colla. Tingueu clar que serà una Kurtida !!