Història – Any 2010

HISTÒRIA DE L'ANY

La crisi segueix sacsejant l’Estat. Arribem als 4 milions d’aturats i sembla que el govern ha decidit prendre algunes mesures: retallar el sou dels treballadors públics, congelar les pensions… i simular una reforma laboral.

Rescaten amb vida 33 miners, enterrats a 700 metres a Xile.

Altre cop el Barça guanya la lliga i la selecció espanyola guanya el Mundial.

Un tren atropella més de 25 persones la nit de sant Joan a Castelldefels, en creuar per les vies per accedir a la platja a celebrar la revetlla. Hi ha 12 morts.

La corrupció política, les implicacions en el possible finançament irregular de partits polítics o les trames urbanístiques poc clares esquitxen tot l’any a l’Estat i a Catalunya. Els casos Millet, Pretòria o Gürtel continuen essent noticia.

La sentència del tribunal constitucional sobre el recurs del PP retalla i reinterpreta a la baixa l’estatut i permet noves sentències contra la llengua. Mentre tant es van celebrant consultes sobiranistes sobre la independència de Catalunya.

Artur Mas és elegit nou president de la Generalitat de Catalunya.

S’acaba la feina de les tuneladores, i es treballa ja en el túnels. Es fa la urbanització de la Rambla d’Ègara, i per Nadal només queda refer el passeig central.. També s’ha refet bona part del parc de Vallparadís afectat pel metro del Vallès.

S’inaugura per fi el tram entre Viladecavalls i Terrassa de IV Cinturó (B-40, autovia orbital, Ronda Vallès…)

LA COLLA I ELS CASTELLS

Prèvia: farem servir la “nova” terminologia pels castells proposada pel Xavier Brotons i altres cronistes. Així el dos de vuit, el tres, el quatre i el cinc de nou s’entenen amb folre, la seva versió habitual, i quan és sense folre ja s’explicitarà. Igualment en el cas del dos de nou o el tres de deu, que s’entenen amb folre i manilles (si cal explicitarem sense manilles) o en els pilars.

Després d’elegir nou equip responsable (tant tècnic com administratiu) en l’assembla anual, comencem temporada amb una actuació de castells de set a Vilanova i la Geltrú.

El primer castell de vuit (el tres) arriba uns dies després, el diumenge de Rams a Manresa. Descarreguem també el dos i el cinc de set.

Al Portal de l’Àngel de Barcelona completem tres i quatre de vuit, a més del dos de set.

Per sant Jordi, a la plaça Vella de Terrassa fem la primera actuació complerta de vuit, descarregant tots els castells: dos, tres i quatre de vuit, tancant amb el pilar de sis. Pocs dies després, per la Fira Modernista, repetim actuació.

A Vilafranca en la Diada del Firal dels Xicots, descarreguem el primer tres de nou, juntament amb el cinc i el dos de vuit.

Repetim actuació a Cornellà, descarregant la catedral (el cinc de vuit) dins l’església per la pluja.
Per la diada de la Cultura Catalana feta a Badalona tornem a descarregar el tres de nou, juntament amb el cinc i el dos de vuit.

Per la festa major de San Cugat descarreguem el tres de vuit, un dos de vuit i acabem amb un nerviós cinc de vuit.

A Terrassa la vigília de Festa Major descarreguem el dos de vuit, un tres de nou molt treballat i el cinc de vuit altre cop molt mogut.

El diumenge, en l’actuació principal de la Festa Major obrim amb un quatre de nou, el primer de l’any. Com a plat fort descarreguem un brillant i dinàmic dos de nou, i a continuació carreguem el tres de nou, que cau just abans d’iniciar la sortida dels dosos. Acabem descarregant el pilar de sis.

A Manresa descarreguem el tres de nou, el cinc de vuit i l’únic tres de vuit amb l’agulla de la temporada. Acabem amb el pilar de sis.

Per Sant Fèlix carreguem el dos de nou, fem un intent de cinc de nou, i descarreguem el quatre i el tres de nou.

A Sabadell, després de descarregar el dos de vuit, el tres de nou queda només carregat, i per tancar descarreguem el quatre de vuit.

A Barcelona, a les festes de la Mercè, carreguem el dos de nou, descarreguem el quatre de nou, fem un intent de cinc de nou i acabem descarregant el tres de vuit.

Anem fins a Mallorca per descarregar el dos de vuit, el tres de nou i el quatre de vuit.

La plaça del Vi de Girona veu com descarreguem el tres de nou, el dos de nou i el quatre de nou, i taquem amb el pilar de sis.

A Granollers descarreguem tres i quatre de nou, i un renovat cinc de vuit.

Per la 32a diada, en la vigília completem el tres de nou, el dos i el cinc de vuit. El diumenge carreguem un immens tres de deu, no podem amb el cinc de nou i hem d’acabar amb el quatre i el dos de vuit.

Fem el resum dels castells de l’any. S’han fet 34 actuacions, 9 a Terrassa i 25 a fora. Pel que fa a castells, destaquem un tres de deu carregat, tres intents de cinc de nou, dos dosos de nou descarregats i dos de carregats, quinze tresos de nou descarregats i dos de carregats, cinc quatres de nou descarregats, nou cincs de vuit descarregats, un tres de vuit amb l’agulla descarregat, un quatre de vuit amb l’agulla carregat, un pilar de set descarregat, divuit dosos de vuit descarregats, deu tresos de vuit descarregats, cinc pilars de sis descarregats i un de carregat, i catorze quatres de vuit descarregats.

ALTRES FETS REMARCABLES

Terrassa acull la quarta edició de la Nit dels Castells, organitzada per la revista Castells. Dins els premis Castells es concedeix el premi a una trajectòria castellera a Josep Antoni Falcato, fundador dels Minyons de Terrassa, per la seva sòlida trajectòria i haver estat una persona clau en la modernització del fet casteller en els darrers trenta anys.

La colla Vella de Valls actua a Xangai per la Exposició Universal, entre molts d’altres castells descarreguen el tres de nou més llunyà de Catalunya.

El grup de gralles de la colla es converteixen en el grup Gralles Grillades quan no acompanyen el castells. Amb aquest nom han col·laborat amb els Kayo Malayo.

Al juliol fem una sortida de cap de setmana al Puigmal, on aprofitem per fer una actuació de castells de set.

Els verds tornen a guanyar el concurs de Tarragona, i per Tots Sants descarreguen, per primer cop, el dos de vuit sense folre.

A Nairobi la UNESCO proclama els castells patrimoni immaterial de la humanitat.

L'EQUIP RESPONSABLE

L’equip tècnic té com a cap de colla Ignasi Matas, “Nani”. En el seu equip hi ha com a sots cap de colla, Tomàs Pont; responsable de l’equip de pinyes en Jordi Florensa i equip de pinyes format per Marc Codera, David Zambrana i Ferran Cazador; responsable de l’equip de canalla Caterina Liébanas i equip de canalla format per Ferran Lis, Eloi Perich, Cèlia Violero i Jessica Delgado; responsable de l’equip de troncs en Ignasi Matas i equip de troncs format per Tomàs Pont; responsable de l’equip de pilars en Marc Codera i equip de pilars format per Albert Pérez; l’equip de coordinació amb la junta és format per Albert Pérez i Tomàs Pont.

La junta administrativa compta com a President i responsable de l’àrea de relacions institucionals amb Josep Forn. Està composada pels següents càrrecs i persones: Vicepresidenta i responsable de l’àrea de vida social Sara Fuentes, secretari i responsable de l’àrea de secretaria Xavier Lleberia, tresorer i responsable de l’àrea de tresoreria Pere Méndez. Amb responsabilitats dins de l’àrea de relacions institucionals a premsa: Jordi Juanico, a relacions públiques: Francesc Tena, a la coordinadora de colles castelleres de Catalunya: Albert Villena, a seguretat castellera: Jaume Rosset, al casal d’estiu i en la coordinació amb el grups de cultura popular de Terrassa: Anna Prat i Adrià Mas. Amb responsabilitats dins de l’àrea de secretaria a actuacions: Albert Carrillo, a autocars: Rafael Espinosa, a assegurances castelleres: Montserrat Cornet, a l’arxiu: Yolanda Ruíz, a fotografia i vídeo: Mari Carmen Pérez, a revista i butlletí: Rafael Espinosa, xarxes 2.0: Jordi Burés. Amb responsabilitats dins de l’àrea de vida social a dinamització: Marc Casanovas i Eli Pérez, a promoció castellera: Monica Hermannova i Queralt Moncal, a usos del local i manteniment: Hèctor Castillo i Gabriel Mas, a gestió del bar: Sara Fuentes. Amb responsabilitats dins de l’àrea de tresoreria a recursos econòmics: Álvaro Jurado i Albert Villena, a marxandatge: Anna Vilanova i Pilar Mateo.

Amb el patrocini de: