Història – Any 1982

HISTÒRIA DE L'ANY

L’any 1982 és l’any de la ressaca del cop d’estat, l’any de la LOAPA, l’any de la victòria (per majoria absoluta) dels socialistes en les eleccions al parlament d’Espanya. És l’any del Mundial de futbol, amb el “famós” Naranjito de mascota, i l’any en que el Papa (de Roma) visita l’estat espanyol.

A Terrassa, l’any 1982 s’inicien els treballs pel soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat (el tren de baix). És celebra el primer Festival -Internacional- de Jazz de Terrassa, que comença a finals de febrer i s’allarga fins a principis d’abril. Mor el poeta Agustí Bartra.

El Carnestoltes primer, i la Festa Major després, són un esclat de la participació dels terrassencs en les seves festes.

LA COLLA I ELS CASTELLS

L’objectiu de l’any 1982 és descarregar, d’una vegada, la torre de set. La temporada s’inicia amb diferents actuacions amb castells de sis. A principis d’abril actuem a Sant Pere de Ribes, on fem els primers castells de set. A la festa major del barri de Sant Pere, a Terrassa, descarreguem el cinc de set i el quatre amb l’agulla, a més de carregar el sempre difícil tres de set aixecat per sota.

Per dificultats “d’entesa” amb l’entitat, hem de deixar el Casino del Comerç (ens havíem de fer tots socis), i anem a assajar al pati de l’Ajuntament, amb permís de l’autoritat.
A finals de juny, anem a la Festa Major de Reus, on fem la mateixa actuació, però aquest cop amb el tres de set aixecat per sota descarregat.

Per la Festa Major, anem a totes per la torre de set, però és queda només en carregada. La torre l’acompanyem del tres per sota i el quatre de set amb el pilar. El grup de Minyones, que també ha anat actuant, ja sigui en les actuacions dels Minyons, ja sigui en algunes actuacions pròpies, fan el quatre de sis amb el pilar i el tres de sis. I per acabar l’actuació es va fer una torre de sis de germanor amb l’altra colla local. El mes d’agost, i per primera vegada els Minyons travessen la frontera, encara que només sigui per anar a actuar a la Universitat d’Estiu de Prada del Conflent, i visita inclosa al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Els castells més destacats són el tres i el quatre de set. A Santa Coloma de Gramenet, al costat de la colla de Barcelona, carreguem el cinc de set, a més de descarregar el tres i el quatre de set.

A principis d’octubre anem a l’Arboç, on actuem amb la colla local i la colla de Mar de Vilanova, descarreguem com a castell més destacat el quatre de set amb l’agulla.
I arribem a la nostra Diada de la Colla, on descarreguem, en la vigília, la torre de set, per treure nervis i avançar feina, i per tal de poder concentrar-nos en l’objectiu: el carro gros. A l’actuació de diumenge, amb els Xicots de Vilafranca i els Xiquets de Reus, aconseguim carregar el primer quatre de vuit de la nostra (curta) història. En la mateixa actuació descarreguem el cinc de set i el tres de set, amb dos pilars de cinc simultanis.

Com a resum de l’any, cal dir que es fan fins a 29 actuacions, tretze a Terrassa i 16 a fora de Terrassa. Els castells més destacats assolits durant l’any són un quatre de vuit carregat, una torre de set carregada i una de descarregada, un tres de set aixecat per sota carregat i tres de descarregats, i un cinc de set carregat i quatre de descarregats.

ALTRES FETS REMARCABLES

El naixement de les colles dels Xiquets de Reus, els Castellers de Granollers i els Castellers de Castelldefels fa arribar el nombre de colles fins a 21. Després de l’estiu encara surt la tercera colla vilanovina (colla Jove de Vilanova), i poc després naixeran els Xicots de Vilafranca.

A Barcelona, en una actuació pels mundials de futbol, els minyons repartien adhesius de “Catalonia is and opressed Nation” i cantaven els Segadors al bell mig de la plaça de Catalunya.

Es any de concurs, i per tant toca parlar-ne. De les 23 colles que hi ha, vint hi participen. De les absents, només Minyons de Terrassa ho fa amb una oposició activa, tant en debats com a la plaça de braus, repartint fulls de Concurs? No, gràcies. Per cert, el concurs el va guanyar la Vella amb el quatre de nou amb “forro” carregat com a castell màxim. La polèmica va venir pel quatre de vuit amb el pilar de la Joves, que va ocasionar la retirada d’aquesta colla a mig concurs.

Durant tot l’any té lloc el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular. El mes d’octubre es publica el número zero del butlletí -intern-, revista de la Colla. El dinar de la diada, celebrat amb el fons els colors del vaticà (groc i blanc) va veure la presentació de l’efímera coral del Minyons.

L'EQUIP RESPONSABLE

El cap de colla va torna a ser en Josep Anton Falcato. El president de la colla era n’Antoni Mampel -Antoniu-.

Amb el patrocini de: