Bons Minyons: Epi i Blai.

Bons Minyons: Epi i Blai.

L’Epi (56) i el Blai (61) són dos castellers de pedra picada, de soca-rel, d’aquells que fan grans a les colles per la seva implicació, compromís, i disciplina. Tots dos van arribar a la colla gràcies a les filles i ja porten un bon grapat d’anys entre nosaltres (des de març del 95 el Blai i des de setembre del 98 l’Epi). Aprofitant que enguany se celebren 50 anys de l’aparició dels populars “Epi i Blai” a la televisió, entrevistem als nostres Epi i Blai conjuntament.

Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

B: Per l’Olga, la meva filla, feia dos anys que ens fotia la pallissa. La seva progressió.

E: La meva filla era encara petita i força moguda i va ser la seva mestra, la Magda, la que va comentar la possibilitat d’anar a Minyons, ella era i és de la colla. Vam anar i allà segueixo

Quines posicions ocupes als castells?

B: Depèn en castells de 9 i 10 normalment vaig darrera del contrafort. I en castells de vuit fent la escaleta.

E: Ara no puc anar als assajos per qüestions de jornada laboral i, en conseqüència, allà a on em posen, he estat molt de temps contrafort

Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

B: Sí quan hi havien les brigades.

E: He estat membre de la junta.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?

B: El 5d9f. M’ agradaria el 2d8 però a plaça.

E: Tots tenen alguna cosa, però sempre m’ha fascinat veure entrar tota aquella gent a la soca de la torre del cinc de nou, entre dos persones agafades per l’aixella entren tres persones i després s’han d’encabir les quatre crosses, és impressionant!

Vull que la colla ho faci tot, el que té pendent (sobre tot el dos net i el quatre de nou amb l’agulla) i el que puguem somniar. Des de la soca el que ha de ser impressionant és la del 9 de 9, no és una estructura, la del nou, que m’agradi en excés, però aquella soca serà per veure-la quan es faci

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els què has pogut participar?

B: Recordo un 2d9fm al Raval el contrafort s’enfonsava va ser molt dur.

E: Moltes de bones i algunes de no tant, però que amb el temps hem sabut donar-li la volta i riuren’s. De bons moments potser destacaria el primer pilar de 8 que vam descarregar a Girona, en el grans castells no puc evitar començar molt concentrat i després de la carregada, a mida que passa el temps i queda clar que el castell caurà al sarró animar-me i acabar cridant com un boig, allà era el contrafort del Cardús i vaig començar a cridar quan es veia a venir que el descarregàvem, quan es va obrir la soca ja no tenia veu i vaig estar afònic uns setmana. Amb el primer quatre de deu va passar una cosa semblant, però a més el Negre era al meu costat dient “això pinta bé” abans de la carregada, veure la samarreta que es va fer amb l’alineació, amb aquell quesito en el que jo anava al costat del Negre, és tot un honor. De moments complicats sovint els recordem amb el Xavi Montilla, el tres de deu enfonsat de Girona o la prova del quatre amb l’agulla en el darrer assaig abans de diada que també es va enfonsar. Recordar el mal que ho vam passar entre rialles (ara, llavors no estàvem per riure) forma part de les vivències castelleres.

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

B: Girona.

E: Suposo que a tothom ens agraden les grans actuacions i això comporta places molt diferents però estimades pels records i l’ambient que es viu, les places les relaciono amb les actuacions: Vilafranca per Sant Fèlix, evidentment, la plaça de Vi i els records de les grans coses que hem fet a Girona per Sant Narcís, Sant Jaume per la Mercè i, per suposat, les dues grans places de Terrassa, el Raval i la Plaça Vella. Triar entre aquestes cinc places és molt difícil.

Quins són els teus objectius castellers?

B: Poder seguir fer castells durant anys.

E: Els que la colla es marqui. Sempre he estat molt disciplinat.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

B: En contra. No m’ agrada la puntuació, ni el lloc.

E: No, però no per les raons clàssiques, el concurs va evolucionant i cada vegada hi ha menys arguments dels clàssics per oposar-se, això s’ha de reconèixer. La meva oposició no és pràctica (caigudes i tal) sinó ideològica, de filosofia, hi ha un corrent que de vegades s’ha verbalitzat que pretén convertir això dels castells en un esport, amb tots el elements propis d’una activitat esportiva. El concurs és el paradigma, avui, d’això, però crec que la intenció d’alguns és anar més enllà del concurs. No comparteixo aquesta visió i no vull donar peixet amb la colla anant al concurs. Dit això, si qualsevol dia la colla decideix democràticament anar al concurs jo hauré d’optar entre dos coses, participar en el debat mantenint la meva posició i acatar el resultat i anar o negar-me per principis a anar, el que implicaria no participar ni en el debat ni en la votació, considero que seria poc democràtic participar i si guanyo de puta mare i si perdo no aplicar-me l’acord pres.

Quines altres aficions tens?

B: Ara fer d’avi.

E: Llegir i la història, és el que vaig estudiar tot i que mai m’he dedicat, però m’apassiona cada dia més, no s’entén el present sense intentar comprendre el passat. És molt saludable, per exemple, estudiar el naixement i l’evolució dels nacionalismes català i espanyol, desmuntar mites i analitzar el present a partir d’aquests coneixements. Però això no sé si es pot considerar una afició, com la dels castells no en tinc cap altre, ni temps per tenir-la. Per exemple, aquest serà el segon any que canvio les vacances del mes de juliol al de novembre per poder gaudir, al menys, del darrer tram de la temporada, quan el patí és més ple de cara a Diada i l’ambient de la colla és fantàstic

Ens pots explicar quina és la teva relació castellera amb l’Epi / Blai?

B: Ell contrafort i jo darrera. En el bon sentit.

E: Hem estat parella de fet molt de temps, l’alineació de la creu formada per Epi i Blai era una de les clàssiques. A més tenim l’anècdota d’un Quarts de Nou en el que volien tractar el tema del muntatge de les pinyes, el cap de pinyes era el Nani i per la tele va sortir allò de “amb el Monti, Epi, Blai, Flo…”: semblava Barri Sèsam.

Quins records tens del programa de televisió d’Epi i Blai?

B: M’agradava més la “Bruja Avería”.

E: Era genial, jo ja no era tant nen quan va arribar a España, però vaig veure molts episodis de Barri Sèsam, però és que els personatges traspassaren i molt el programa infantil.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

B: Gràcies colla.

E: Poques coses més, m’he estès força en la respostes, potser més del compte. Però sempre han de quedar ànims per cridar…

Visca el Minyons de Terrassa!